PRÒLEG

En aquest ecfrasari podreu trobar un esguard a diferents tipus d’imatges, des de la fotografia, fins a la pintura d’avantguarda, o quadres més antics o del meu oncle que es definia expressionista.

Comença a Lluc Alcari on hi ha una finestra que convida a la poesia, perquè enlloc com allà m’he sentit convidada i alhora habitada per la poesia, que a voltes és emotiva i això non guasta perquè crec, com deia Bergman que tots som analfabets dels sentiments. Aquests no són més que una part profunda de l’ésser i del pensament humà, sovint pulsió de moltes obres artístiques. No sóc una exegeta, més aviat una patida de la bellesa ressonant. En la crítica artística la paraula pathos s’utilitza per a referir-se a l’íntima emoció present en una obra d’ art que en desperta una altra de similar al qui la contempla.

UNA FINESTRA HI HA

A Aura

Una finestra hi ha

que em convida

a la poesia.

Un sol ataronjat

com una lluna

davalla

dolçament femení

cap al fondre’s

que embadaleix

l’esguard.

Una palmera joiosa

mou lentament

les fulles

saludant l’astre

que com cada dia

a l’últim minut

li promet la retrobada.

La immensa mar

tremola

d’emoció argentada

color rosenc

suaument

fon l’astre

engolit per les aigües.

Aquesta nit

cita

amb el ple de la lluna.

Enamorat se’n va

a fer el tomb

del desig.

Anuncis

PER QUINA RAÓ ROSA BERTRAN ÉS ECFRASISTA?

        La pulsió primera d’unir el llenguatge poètic amb la pintura, poua sens dubte de l’observació des de petiteta de les pintures de l’oncle Àngel Bertran i Montserrat. La segona pulsió, té l’origen en les lliçons d’un mestre, un pintor que va dedicar part de la seva vida justament a examinar la correspondència entre pintura i poesia.  Durant un parell d’anys Rosa Bertran va tenir quasi exclusivament per a ella sola, a classe, al preceptorat suís, el pintor parisenc i mestre seu Louis-Olivier Chesnay (París 1899 – Buix, Suïssa, 1999).

Espontàniament de gran va començar a escriure ècfrasis, la primera, una elegia en ocasió del segon aniversari de la mort de l’oncle.

Al cap d’uns anys d’escriure’n, va reconstruir en la seva memòria el fet que d’adolescent, a Suïssa Mr. Chesnay¹, el seu preceptor, li havia fet moltes classes d’art que tractaven precisament de la correspondència entre aquestes dues arts.

En realitat l’experiència joiosa dels quadres de l’oncle precediren les lliçons del seu preceptor. A partir d’aleshores, i ja per sempre, la pintura li va parlar amb la seva veu interior que avui expressa en forma d’ècfrasis de quadres de diversos pintors.

Acompanyar amb poesia l’exposició de Santes Creus de Núria Domingo és una ocasió especial, tant per la pintura refinada de la pintora com per l’entorn únic.


Louis-Olivier Chesnay


¹ Dins la biografia d’Olivier Chesnay :

1964-1995
Nouvelle rupture avec la France, il s’installe en Suisse où il travaille sur la correspondance entre peinture et poésie. Les paysages sont toujours très présents, il revient aux nus. Son œuvre s’oriente vers l’imaginaire figuratif.

DISSET ÈCFRASIS DE NÚRIA PER A EXPOSICIÓ AL MONESTIR DE SANTES CREUS, AGOST 2012

www.nuriadomingo.com

EL LLENGUATGE DE LA PINTURA DE NÚRIA DOMINGO

El llenguatge de la pintura de Núria Domingo, és un llenguatge recurrent, com així ho són les paraules derivades dels seus pinzells. La pintura com la  poesia reflectida en ella, traça camins entre els quals les arts conflueixen.

Es pot observar en les paraules que sovintegen en les Disset ècfrasis de Núria, una correspondència amb aquest seu llenguatge recurrent, que ens dóna una clau de l’esperit temàtic de la pintora.

La conquesta de la llum de les seves teles envaeix l’expressió del cor i la ploma, a més de ser pulsió que contacta amb l’inefable que tots portem a dins.

La pintura de Domingo és refinada, dolça i meditada, té força i delicadesa a la vegada, i, calmada es fa propera al qui la contempla.

Una de les claus de la seva lectura són els reflexos, que lluny de ser decoratius, interactuen entre projeccions i harmonies diverses. L’idea del reflex queda, en els seus quadres, lligada al tot, a la comunicació, al que passa entre colors, situacions i objectes plens d’ànima.

Les poesies que acompanyen avui els seus quadres estan en una relació de complementarietat dialogant, establerta gràcies a l’imaginari lingüístic que a la vegada poua de l’imaginari figuratiu.

Les composicions plàstiques del llenguatge visual de Domingo amb el seus colors, textures, conjunt de formes i disposició dels seus elements figurats, -tant d’objectes com de personatges o paisatge- amb els seus efectes volguts i els seus punts de vista cromàtics, generen també el punt de vista del discurs de la poesia que hi conviu paral·lelament.

La sensibilitat de la pintura que admirem queda reflectida en els poemes amb les seves expressions. Plàsticament amb els colors suaus o càlids, les formes corbes o la llum dolça. I figurativament en un univers de distància íntima, d’esguard autocentrat, per a ser vist, amb les formes fines de les ampolles, les tasses, els gerros, la gestualitat de la mímica relaxada del nu, que narrativament convida a l’actitud d’espera i d’escolta.

Dra. Rosa Bertran i Casanovas

1. ÈCFRASI DEL QUADRE TONALITATS

Trobar-se amb el subtil color del coure
en la pell d’una ceba lluenta
i com per atzar trobar-ne una altra morada
amb la brillantor del color vellutat
i unes altres de verdes clafertes de força
que talment es multipliquen com en esclat.

2. ÈCFRASI DEL QUADRE ABANDÓ

Espero de dia a la cambra nua
com el meu cos jove i joiós
en delit de silenci meditat.

Em sento dins la meva pell viva
com en dansa quieta
del meu ésser gaudent.

Vibro de sol
vibro de lluna
de la meva persona emmirallada
poc importa nit o dia
quan la presència és abandó.

3. ÈCFRASI DEL QUADRE NOMÉS UN VEL

La llarga espera
comença d’hora al matí.

Què li ha passat a aquella
persona absent
que em té capficada?

Tot cercant en la llum
em repenso el sentit
de l’existir.

No sé com vestir-me
no hi ha peça que
em doni la resposta.

Només un vel
de transparència
acompanya el meu cos fresc.

Em vaig deixant vestir de llum
fins tocar els astres en el meu si
la guardaré dins el meu vel
com lluna i sol en la meva ànima.

4. ÈCFRASI DEL QUADRE DESIG

En un racó de la cuina
tetera cafetera i tasses
esperen el moment
de l’hora del cafè distès
i del te meditatiu
entre respir i silenci
tot és a punt.

Te per a dos
cafè per a dos
la tasseta de la llet
en el seu lloc concret
de la lleixa.

Un petit gerro
per al moment del
festeig amb flors.

Una gerra individual
amb la seva tassa poligonal
que hi fa joc.

Sucre per a endolcir
i damunt de cinc platets
la viva rodona i plena
poma vermella del desig.

5. ÈCFRASI DEL QUADRE DEL FESTEIG

L’estança lila de les golfes
que és més a prop del cel
alberga una noia
de cabells agafats
aposentada sobre
un cobrellit sedós
de colors pastels.

Ella mira amb esguard encantat
la lluna en quart minvant.

El braç li aguanta la testa
més i més perduda en el bosc de la nit
la lluna l’atrau i la crida
li dóna les preguntes i les respostes
mentre gaudeix de la seva solitud.